Acaba de ser reelegit al càrrec, de forma folgada...
Sempre és una satisfacció quan la gent et vota i més quan, com en aquest cas, es guanya amb tanta claredat. Crec que s’ha premiat el treball fet aquests cinc darrers anys. La situació va ser inicialment difícil però ara s’ha orientat i les coses ens van força bé.

És un bon moment per a CDC a la Catalunya Nord?
Sí. Aquest moment de dolçor, com tots els bons moments, s’ha preparat. S’ha treballat molt per arribar-hi. Convergència de la Catalunya Nord té nou alcaldies, un diputat provincial i desenes de regidors. Aquest és el resultat d’una aposta que a alguns els va assemblar agosarada però els resultats demostren que és un èxit.

Parla d’una aposta que semblava agosarada. Com es percep avui el partit?
Com un partit normal i no un partit catalanista extravagant vingut de fora. És un partit d’aquí, arrelat a la sensibilitat nord catalana i participant d’un projecte global de país amb la resta de Convergència Democràtica.

El bon moment del partit a la resta de Catalunya els ajuda?
Sí però també hi ajudava abans. Cal dir que la imatge de Catalunya aquests darrers anys s’havia degradat molt al nord per l’existència del Tripartit, per l’existència d’un president que no tenia cap sensibilitat territorial aquí al nord, que quan hi venia estava visitant l’estranger. M’atreviria a dir que Montilla, pels nord catalans catalanistes, era una espècie de cosa estranya. Això no era gens bo per la catalanitat d’aquest territori. En canvi, recuperar un Govern nacionalista ha estat bo per a nosaltres.

Quins reptes electorals es fixa CDC a la Catalunya Nord?
Volem confirmar els electes que tenim i ampliar-los en les properes eleccions territorials. Volem tenir representació a les institucions territorials, al Consell general i al regional.

Establir aliances és indispensable de moment?
El sistema electoral francès fa que els partits menors tinguin dificultats per obtenir representació. El sistema de doble volta, a més, fa que forçosament haguem de trobar aliances. La nostra esperança és que algun dia siguem una peça important d’aquests pactes electorals. Pensem que Convergència pot ser la tercera força política de la Catalunya Nord, de fet ja ho és institucionalment, però pot ser-ho també electoralment. Volem, tot i així, presentar-nos en candidatura única a algunes circumscripcions.

El seu soci prioritari seguirà essent el partit socialista?
La nostra vocació és arribar a acords amb les dues forces principals, per tant els socialistes o la UMP. En el passat hem pactat amb els socialistes però també ho hem fet amb la UMP i ho seguirem fent. Ja veurem en quines condicions, dependrà de la representativitat i del projecte transfronterer que poguem obtenir.

Com es veu des del nord l’ascens de l’independentisme al sud?
No té una influència massa important. Sí que es detecta entre l’elit de la societat que Catalunya es mou cap a un altre estatus. La gent comença a saber que tard o d’hora tindrem un país amb més poder, potser independent al nostre costat. Això es veu amb simpatia perquè suposa una mena revenja històrica.

En quin sentit?
La frustració d’haver sigut catalans que no han pogut exercir la seva catalanitat es canalitza amb els èxits que pugui assolir la resta de Catalunya. La gent es diu ‘ja que nosaltres no ho podem ser, que ho siguin ells’.

Més enllà del suport hi pot haver accions concretes? Recentment s’ha constituït Catalunya Nord per la Independència...
Sí, és cert. Aquest moviment el promouen els independentistes històrics de la Catalunya Nord però la simpatia de la que parlava va més enllà d’aquest sector, és transversal. El que CDC ha aconseguit és això, fer que la catalanitat sigui ben vista per més gent. Això serà important per quan les idees independentistes avancin aquí.

Com afecten les retallades de la Generalitat a la Catalunya Nord?
Les retallades afecten aquí com ho fan a tot arreu. Tot i així hem deixat clar que cal fer el possible per preservar les institucions. Pel que sabem la Bressola podrà seguir amb la seva activitat i tenim el compromís del Govern que, quan l’economia millori, les ajudes s’ampliaran.

I a la Casa de la Generalitat?
Hi va haver un conflicte amb part del personal, que havia sigut col•locat durant el tripartit i no compartia el projecte actual. Això ja s’ha resolt. Aquesta tensió, pel que en sé, s’ha produït en totes les conselleries i és normal en una nova etapa, enmig de dificultats econòmiques i amb noves formes de veure les coses. Ara la Casa treballarà pel que ha de fer: promocionar la cultura, donar suport a l’economia i aprofundir en les relacions institucionals.

El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, no parla català i ha avalat el polèmic centre de documentació dels francesos d’Algèria. El seu perfil sembla menys catalanista que el de Jean Paul Alduy...
Sé que Alduy tenia molt bona premsa a Barcelona per algunes mesures, de fa disset anys, a favor de la cultura catalana. No és menys cert que en els últims anys això ha reculat: s’ha tancat el Centre de Documentació de la Cultura Catalana i s’ha suprimit la Regidoria de Cultura Catalana, per exemple.

I ara?
El nou batlle, nascut a Orà, és d’origen català tot i que no el parla. Li donaré el benefici del dubte, hem d’iniciar-hi una relació per tractar aspectes institucionals i de catalanitat. Tot i així sóc conscient que la seva sensibilitat catalana és molt menor que la d’Alduy.